Vam emprendre una sortida que de ben segur tardarem molt de temps en oblidar...
Encara no aclaria el dia i se sentia aquella cançó del negro, aquella que fa: "el negro no puede, el negro no puede"...
Ja m'asplicaràs, que prompte se sentien los pitits dels pulsòmetres.
La primera prova de foc: L'Escaleta, farts de bufits i riure.
Des de l'Escaleta vam poder admirar aquestes impresionants vistes.
Guaiteu companys, la Canal d'Enganyó! Hem de pujar pel recte!
Mos ham d'anar enfilant per la canal, a l'asgarrap, a la patinada...
Però amunt!
Cadascú ha de pujar com pot, intentant agafar-se a les arrels, als boixos, a les pedres.
La por de relliscar es present a cada pas, ne va haver un que no va aguantar la pressió i va tenir que pujar un troç per la dreta de la canal, pel mig dels pins.
Cagat potes avall!
Dalt de tot de la Canal, tant d'esforç ha valgut la pena, és al·lucinant!
Un mosset i a tornar-hi!
Sí Cosé, sí... Hem pujat per allí on mires, bestial!!!
I ara a continuar, hem d'arribar a les Mirandes. Atenció, no amolleu
de vista les senyals de pedres amuntegades...
Sense cap tipus de dubte, la miranda des de les Mirandes és
ESPECTACULAR!
Ara la nostra direcció és cap a la Mola Conills, cap al Mas de Saro.
Però en la vista posada al terra, no sigui que trobem algun bolet.
Des de la Mola Conills podem mirar enrera, d'allà d'on venim...
Quines Mirandes!!!
Al Mas de Saro aprofitem per refrescar-nos i fer petar la xerrada.
Davant de natros algun "cabalí" ha deixat el rastre.
Primer una senda ben marcada (PR-C 82) i després la pista (PR-C 95)
ens han portat fins davant del magnífic Faig Pare.
Retornem uns metres enrera i continuem per la pista del Mas de Pataques
fins la Portella de Calça. Enamorats del que hem vist fins ara, continuem
en la nostra ruta.
Una vegada creuada la Portella de Calça, ens dirigim cap a les Faixes
Tancades. Ara la baixada es forta i allà al lluny veiem ja l'Area de la Vall.
Mireu quina passada! Les Faixes, la Joca, és fantàstic!!!
Al Riuet aprofitem per refrescar-nos i més d'un omple la bota d'aigua,
ja fa estona que esbufeguem fort.
Hem arribat un altre cop a l'Escaleta, això si, ara l'hem baixat i cal dir
que potser se puja millor que no es baixa.
Aviat retornarem al lloc on hem iniciat aquesta emocionant marxa...
Un descans i unes cerveses ben merescudes!!!
